El nom de la criatura

És curiós que els joves dormen molt a poc a poc, a partir de la mitjana edat comencem a dormir més despresa, i els vells hi ha qui diu que dormen, hi ha qui diu que no dormen. Potser amb l'edat hi ha una major passió per la vida que impedeix dormir a alguna gent, tot i que altres passions estan ja més calmades.

"¿Pero quieres dejar de decir sandeces, Sancho?"

Per començar és un nom provisional per aquest bloc, només per començar. El definitiu encara me l'estic pensant. El nen ja ha nascut, i d'alguna manera li he de dir, però el bateig encara no ha sigut i res és definitiu. A més, ningú no et garanteix que quan creixi no es posarà tetes i es dirà Mari Pili. Bé, ningú amb dos dits de front escolliria Mari Pili com a nom però... Et sembla que Mari Pili pugui ser un bon títol per aquest blog?Espero que ningú no s'ofengui per això de la Mari Pili, a no ser que realment es digui Mari Pili i hagi triat el nom ella mateixa, en el qual cas ho comprendria. Vull dir que espero que no s'ofengui ningú que s'hagi posat metes o tingui intenció de posar-se'n.

Igualment, jo anava cap a un altra banda.El que volia dir és que no fa gaire vaig tenir una idea pel títol d'un llibre: "Manual de espiritualidad para mindundis", en homenatge al clàssic "Manual de iluminación para holgazanes". "Manual d'espiritualitat per a pelacanyes" en la seva edició en català", tot i que en el manual d'estil de la Corporació Catalana de Radio i Televisió s'accepta "mindundi" en converses informals, però a mi m'agrada ser molt normatiu. O no. Doncs pensava igualment jugar amb la idea del "mindundi" o del "pelacanyes".

No puc evitar preguntar-me: Sota quantes pedres l'amagaré? Quan deixaré veure? A qui? Però potser una pregunta més interessant en aquest moment, és sobre que vull parlar. I la resposta és: sobre qualsevol cosa, l'única condició és posar-ho fora, que no quedi din, però amb compassió, és clar. I això, només per començar.