Per començar

Hi ha qui diu que començar és el complicat. Menteixen. Començar és el fàcil, és només qüestió de posar-s'hi. Jo soc un especialista a començar coses, que no deixa de ser una manera ser un etern principiant o, com era el nom del llibre aquell? Sí, segur que ho has escoltat alguna vegada, allò del zen. Suposo que és aviat encara al matí, i amb l'emoció de l'estrena, són massa coses com per tenir el cap clar i recordar. "Mente zen, mente de principiante", era. Ment de principiant.Suposo que cal diferenciar la ment de principiant de la ment de passerell. No, tampoc es tracta d'això.Per començar, això és només un exercici, no sé si d'estil, crec que no, més bé d'obertura. Em recorda una mica a allò d'en Guillermo Borja a la presó, assegut a la porta del pavelló psiquiàtric i dient que no entrava allà fins que s'hagués treballat la por. Doncs una mica és això, amb la diferència de què jo no estic a la presó ni soc en Guillermo Borja, no he d'entrar enlloc sinó que més bé he de sortir, i a l'altra banda no hi ha una colla de bojos, o sí però diferent.Em ve a la ment el mite de la caverna. La qüestió és que sé que les ombres tan sols són ombres, però no per això deixen d'impressionar-me, que em fa tanta por ser vist com sortir allà, mostrar-me, i no ser vist.Però soc compassiu, sí, soc compassiu de mi, i he de confessar que no tinc pressa, o sí que tinc pressa, però no tinc pressa. És allò de "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa".Quan dic aquestes coses em sento una mica Sancho Panza i m'imagino a Don Quijote dient-me que deixi de dir "sandeces". Tanmateix, no és aquesta la mena de coses que realment m'importen, però això seria un nou inici, i ara ja va sent hora d'acabar per ara. Només per ara i per començar.